Poesies des de Quatre Camins:

POESIA EN TEMPS DE CORONAVIRUS. Josep Lluís

El dolor per la teva absència,

és la sal del nostre oceà tempestuós,

una moixaina que rovella els ressorts de la meva ànima.

Però només per tu i per aquest sentiment,

torno a alçar-me, complagut per ser conscient,

de que aquesta aflicció m’impulsa

a escampar les llavors del desencís,

cultivant flors en els penya-segats de la malenconia,

amb l'esperança que el dia de la nostre trobada és a prop.

La teva saviesa de dona felina

em va colpir, com aquesta vesprada

que tenyeix, darrera els barrots, l’horitzó de semblances,

lligant la meva solitud al territori de la meva cel·la,

el lloc on resideix la glòria del teu perfum,

expressant la meva lleialtat envers a tu.

Desitjo de que aquest terratrèmol

sacsegi la crònica del nostre enamorament,

esperonant-me  per deixar petjada en la teva ment.

En el teu refugi  càlid i benaventurat,

no hi ha espai per virus ni patògens,

només l’escalfor d’aquells petons que encara no t’he donat,

carícies que dobleguen el temps

i que ens fa sentir vius,

com amants  desmemoriats, desafiant a tot i a tots,

desxifrant l’orografia dels nostres cossos,

traçant els plecs de llurs pells,

udolant com a feréstecs llops.